Més d’un cop hem sentit l’expressió que cal nàixer de nou. És una bona metàfora per expressar que cal vèncer les velles inèrcies que ens empresonen o limiten. Per fer-ho, cal renunciar a algunes coses. És un morir al que és vell per assolir unes fites superiors, plenes d'una nova vida, diferent i més plena. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit". (Jn 12,24)
Si compartim el que tenim amb les persones que no tenen tots en sortim guanyant i enriquint. Uns, perquè reben allò que no tenien i qui dona perquè el seu cor s’omple de la joia de ser solidari i generós. L’amor ens convida a compartir i a col·laborar amb la felicitat dels altres. I estimant creixem com a persones i guanyem la pau interior. “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent? Jesús digué que fessin seure tothom. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. Els repartia tant com en volien” (Jn 6, 9-11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada