Viure en plenitud
no depèn del que tenim sinó del que som. El camí està en l'elecció entre el ser
o tenir, El do de la saviesa present en les tradicions religioses ajuda a tenir
criteris per fer aquest discerniment. En el llibre de la Saviesa de la tradició
jueva recollida en l'Antic Testament presenta la saviesa com una virtut omple
de llum la foscor. "La saviesa obre els llavis dels muts i dona eloqüència
als senzills" (Sv10,20-21)
Hem de ser humils i no pensar que som superiors als altres. Tota persona és digna de ser respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tan sovint, fins i tot sense adonar-nos. Tothom és important en la construcció de la societat. Tota pedra fa paret, diu la dita. Tal com digué Stefan Zweig: "El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres". “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho fet, i els nostres ulls se’n meravellen”. (Salm 118/117, 22-23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada