Aquest setmana s’ha mort en Roger Garudy. Filòsof francés de vida en trànsit intel•lectual permanent. Algunes persones de la meva edat som deutors de les seves reflexions primerenques sobre cristianisme i marxisme. He sentit una anècdota sobre la seva vida que denota la capacitat d’acolliment i intuïció d’algunes persones. El dia que fou expulsat del partit comunista francès a l’acabar la sessió del seu comitè central en Roger Garudy sortí estorat pel fet i, després de donar vàries voltes per París sense saber on anar, decidí anar a casa de la seva primera dona. Allí, trobà la taula parada amb dos serveis i, després d’excusar-se d’haver interromput un dinar decidí marxar i quan s’anava la seva primera dona li digué que la taula parada era per ell. Havia escoltat per ràdio la seva expulsió i estava convençuda que l’aniria a veure.
El retorn, l’acolliment i, perquè no la intel•ligència intuïtiva, s’entrellacen en aquest relat. Això també hauria de passar en la nostre vida. Sempre tenim l’oportunitat d’acollir a qui, per algun motiu ha estat allunyat de nosaltres. Llavors es quan la fraternitat esdevé el vincle per sentir-nos units fraternalment a la persona retornada. La vida està plena de constants retorns. Alguns cops, nosaltres mateixos som responsables de les partences o distàncies entre els individus perquè hem estat poc atents a les persones i aquestes, progressivament s’han anat allunyant de la nostre vida. L’acolliment és indispensable per construir la gran fraternitat de la humanitat. El tancament separa, l’acolliment uneix. Fer-ho, és manifestar les mateixes actituds de Jesús. Ell era un mestre en la pràctica del consol de la proximitat. Nosaltres, seguidors de Jesús, hem d’incorporar en la nostra vida aquestes actituds per tal de ser persones acollidores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada