dimarts, 12 de gener de 2016

El fet religiós en la societat democràtica


El fet religiós en la societat democràtica ha estat, des de fa temps, quasi des dels mateixos inicis de la democràcia, una qüestió que ha generat nombroses controvèrsies. Des de sempre han existit dues temptacions associades a la connivència entre el poder i la religió. En un sentit, el poder pretén manipular la religió per assegurar-se el domini social i, en sentit contrari, la religió busca aprofitar-se del poder per aconseguir la seva rellevància en la societat. Per contrarestar aquestes coalicions d’interessos les societats democràtiques, hereves dels principis de la Il·lustració, han desenvolupat el principi de la laïcitat. Principi no entès de la mateixa manera en la cultura política europea continental o en els Estats Units. Si pels europeus la laïcitat és la forma que té l’estat modern per frenar la intromissió de les religions a Nord-Amèrica la laïcitat, secularisme en termes anglosaxons, s’entén com la protecció que adopten les religions per evitar les ingerències de l’estat.

Aquests conceptes tradicionals de laïcitat són bàsicament defensius perquè pretenen evitar les mútues ingerències entre poder i religions. Sense negar-ne la seva utilitat, en els darrers temps s’ha desenvolupat una manera diferent d’entendre la laïcitat. D’això n’ha parlat el pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, en una conferència al Fòrum Barcelona-Tribuna Catalunya. El pare abat ha presentat la laïcitat com un model social inclusiu que valora el fet religiós com una aportació positiva al procés de realització de les persones, a la promoció dels valors i a la cohesió social.

A partir d’aquesta concepció de la laïcitat la religió, juntament amb altres tradicions culturals i de pensament, dialoguen en l’espai públic a fi de crear el consens ètic de fons de la societat sobre el qual s’articulen els processos democràtics. Des de la trobada dialogal, les tradicions portadores de sentit presents en la societat identifiquen els grans acords que permeten definir els fonaments ètics de les decisions polítiques. És en aquest marc on la tradició catòlica aportarà les seves propostes forjades a partir de la saviesa de vida adquirida com a tradició religiosa. Per això, ha conclòs l’abat Josep M. Soler, “el món de la raó i el món de la fe –el món de la secularitat racional i el món del credo religiós- tenen necessitat l’un de l’altre, i no haurien de tenir por d’entrar en un profund i continu diàleg, pel bé de la nostra civilització

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada