dissabte, 16 de gener de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Cal tenir fe. La vida sense fe, encara que sigui un petit bri de creença esdevé insuportable. El diccionari es defineix la fe com la creença ferma en la fidelitat, en la veracitat, en la capacitat, d’algú, en la veritat d’alguna cosa, en l’eficàcia d’alguna cosa. Els objectes de la fe poden ser múltiples, però tots tenen en comú la creença. Per algunes persones la fe és manifesta també com una adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o a un ideal extern que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència.


Gràcies a la fe, es té una força interior que, ben arrelada i fonamentada, empeny a actuar amb convicció i mantenir-se dempeus davant les adversitats. Aquesta fe sòlida és la motivació darrera, alguns cops, a actuar o tenir comportaments i actituds que poden semblar inèdites. És aquesta fe fortament arrelada en les conviccions interiors la que empeny a actuar a contra corrent contra tota la lògica imperant. És font d’audàcia i atreviment. Aquesta fe que a voltes mou muntanyes és se’ns descriu en el relat de  Marc (Mc 2,1-12) quan descriu la guarició d’un paralític. Aquest i els seus amics eren persones plenes de fe. "Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l'indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera. Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític "Fill els teus pecats són perdonats" (...) "Aixeca't, carrega't la llitera i ves-te’n a casa"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada