dilluns, 11 de gener de 2016

Religió, política i terrorisme

Els mitjans de comunicació d’Estat Islàmic justifiquen el seu terror indiscriminat en el territori europeu perquè consideren que estan combaten contra els infidels. Per motivar el seu terrorisme addueixen el que diu l’Alcorà en la sura 59 aleia 2 “però els dolents, ells fan pecat i diuen coses molt diferents del que se’ls diu. Farem baixar de dalt del cel pels pecadors un gran dolor, per tota aquesta perversió que ells han fet”. Però aquesta cita està emprada, primer, fora de context i, en segon lloc, es fa una interpretació incorrecta força perversa. El verset està escrit en el context polític de Medina al segle VII quan els musulmans havien expulsat una tribu jueva que havia traït el pacte tribal que els havia unit inicialment amb Muhàmmad. Per això, el sentit del verset no és religiós sinó polític. A més, de les paraules del verset no esmenten cap massacre sinó un retret adreçat al cor dels suposats dolents per haver trencat el pacte.

El mal ús d’aquest verset per l’Estat Islàmic és nou exemple de com aquests musulmans manlleven textos de l’Alcorà i els reinterpreten segons els seus interessos particulars. Alguns analistes qualificant aquest comportament com a depredació ideològica de l’Alcorà. El que és preocupant és que aquesta lectura desviada i depredadora de l’Alcorà no és limita només als muftís de l’Estat Islàmic sinó que està present entre altres jurisconsultors de l’islam d’altres països. Recentment, una cinquantena de lideres religiosos saudites han instrumentalitzat diversos versets alcorànics en el mateix sentit. El seu objectiu és esperonar als musulmans sunnites de Síria a alçar-se en armes contra els russos que han vingut a donar suport a les forces xiïtes sirians, iranians i libaneses que lluiten contra l’Estat Islàmic.


Els ulemes wahabbites radicals afirmen que “conviden als que tinguin mitjans a unir-se a la gihad perquè ha arribat el dia (...) El front creat per Occident i Rússia amb els safàvides (mot emprat designar als iranians) i els nussaurites (terme homònim d’alauita, els xiisme practicat per alguns musulmans sirians) és una veritable guerra contra el poble de la Sunnah (els sunnites), els seus països la seva identitat”. Per justificar la seva autoritat manlleven diversos versets de l’Alcorà que els manipulen a favor de la seva visió sectària. El seu propòsit és situar en l’imaginari dels sunnites les següents idees. En primer lloc, s’introdueix una divisió entre ells i nosaltres (els sunnites). En segon lloc, aquests ells són considerats infidels. Els equiparen a porcs i micos. Un cop aconseguit aquest propòsit el pas següent és procurar legitimar l’ús de violència contra els enemics de l’islam perquè són considerats no humans, són subhumans. Finalment, s’anima als sunnites a aplicar la violència directa contra grups específics: jueus, musulmans impius i els llocs considerats feus de la depravació moral de la societat. L’esforç d’aquesta perversió de la doctrina islàmica és per crear un marc mental en els musulmans que faci que valorin als no musulmans com enemics a abatre. Per justificar aquest relat es fan servir, fins a l’extenuació, cites alcoràniques o hadits de Muhàmmad trets de context i mal interpretats però que, degudament manipulats, serveixen de suport als seus discursos purament ideològics. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada