dijous, 8 de novembre del 2018

La ignomínia del Suprem i la debilitat del Govern de l’Estat


La prodigiosa sentència del Tribunal Suprem sobre les hipoteques dóna per mol. La primer consideració a fer és la crisi de credibilitat del propi tribunal i, ben mirat, escampa dubtes sobre la solidesa del sistema judicial espanyol. L’actuació del Tribunal Suprem en aquest assumpte transmet que ha estat sensible a les pressions de la banca per revisar una sentència que els hi era desfavorable. El canvi de criteri, fent bona la dita castellana de “donde dije digo, digo Diego” ha desconcertat i ha indignat a mota gent. Aquest és la segona consideració. Al conèixer la sentència ràpidament hi han sorgit propostes d’àmplies mobilitzacions de protesta pel que la societat ha considerat una actuació esbiaixada de la justícia espanyola. Quan els jutges toquen les peles el clam dels espanyols és unànime, però quan aquesta mateixa justícia empresona a líders polítics i socials catalans innocents el silenci és quasi total. Malament.

Finalment, la darrera consideració, afecta al govern. Després d’escoltar per part dels governants que cal acatar escrupolosament les sentències dels tribunals ara resulta que el truc, per no desacatar, és canviar la llei. Per decret llei és crea una nova normativa que deixa en paper mullat la sentència del tribunal. Perfecte. Si les lleis es poden ajustar als gustos dels governants, cosa que no em sembla bé, l’excepcionalitat adduïda per fer-ho podria aplicar-se també als presos preventius catalans. És tan fàcil com deixar sense efectes les causes per les quals es poden decretar, en determinades situacions, presons preventives. Així de fàcil. Però, a les vigílies de les eleccions andaluses el govern del PSOE aplicarà allò tan habitual en política: “quietos parados”. Llàstima que tinguem memòria per recordar les coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada