L’amor de Déu aixeca de la pols
els desvalguts i treu els pobres de la cendra per donar-los tota la dignitat
com a ésser humà. Nosaltres hem de fer possible que això sigui així. Som els
instruments de que la misericòrdia i la caritat tinguin un lloc en la història.
“Els pobres i els desvalguts cerquen
aigua i no en troben. La set els resseca la llengua. Però jo, el Senyor, els
escolto; jo, el Déu d'Israel, no els abandono:
faré néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls.
Transformaré en estanys el desert, en dolls d'aigua, la terra eixuta” (Is
41,17-18)
No hem de parlar malament dels
altres, ni podem supeditar els nostres criteris el que els altres fam. Hem de
tenir els nostres principis i valors, i actuar segons el que es dicta la nostra
consciència. Com tampoc podem fer servir d’excusa el que fan els altres
per justificar el nostre comportament.
Hem de viure cada dia d’acord amb el que creiem. “A qui compararé la gent d'aquesta generació? Són com els nois que
seuen a les places i criden als seus companys dient-los: «Toquem la flauta, i
no balleu; cantem complantes, i no us planyeu!» Perquè ha vingut Joan, que no
menja ni beu, i diuen: "té el dimoni»; ha vingut el Fill de l'home, que
menja i beu, i diuen: «Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i
pecadors.» Però les obres de la saviesa acrediten que és justa” (Mt
11,16-19).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada