La celebració demà del Consejo de Ministros a Barcelona ha
afavorit la inquietud ciutadana davant de les mobilitzacions de protesta. Hi ha
preocupació de que algunes accions de protesta puguin sortir-se de to. ¿Què
passarà demà? Desitjo que demà no passi res. Els que s’hagin de reunir ho
puguin fer sense problemes. I els que es vulguin manifestar també ho fessin
sense problemes. Cadascú al seu lloc i Déu en la casa de tots. Això
significaria una demostració, un cop més de maduresa democràtica del nostre
país. Però, tinc la sospita que hi ha massa gent interessada que demà hi hagin
brots de violència. Que passi, com diuen els castellans i aprofitant la
proximitat de les festes de Nadal, “se
arme un belén”. Sembla que això és el que Inés Arrimades, amb un desconegut
do de la profecia, ha vaticinat. Davant la contundència de les seves paraules
no sé si té una bola de vidre o, simplement, sap que hi hauràn qui, tapant-se
el rostre i, no parlant per no delatar el seu accent, es dediquin a rebentar
tot el que puguin.
L’actitud dels CDR, davant les
mobilitzacions convocades per demà, de tapar-se la cara per protegir-se de la
repressió no ajuden a centrar el combat polític que hem de fer els catalans per
avançar en el procés. Si el CDR s’obstinen en mantenir les seves actituds de
bronca permanent passaran a ser un problema pel procés. La única manera
d’avançar es sumar més gent a favor del procés a fi d’ampliar la seva base
social. Això només pot fer-se a cara descoberta, sense por i parlant. Parlant
de tot i parlant amb tothom. Tapant-se la cara, no només s’amaga el somriure
sinó que també s’emmudeixen les paraules i sense les paraules les idees no
avancen ni es difonen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada