diumenge, 17 de febrer del 2019

Units per guanyar al Congrés de Diputats

De nou la perspectiva d’una convocatòria electoral torna a obrir el debat de la possible llista unitària de les forces independentistes. Però, un altre cop, s’intueix que la resposta tornarà a ser la mateixa sentida en altres ocasions: anant per separat s’apleguen més vots el quals es poden sumar a través de la unitat d’acció. Per si quedés algun dubte, sempre hi ha l’oportuna enquesta que sembla confirmar la bondat d’anar en llistes diferents. És una llàstima que les càlculs tàctics dels partits s’imposin a l’obvietat de les evidències. Alguns partits polítics s’han apropiat del procés independentista i l’han manipulat en benefici propi. És lamentable que algunes forces polítiques especulin amb els sentiments independentistes per garantir les seves quotes de poder o per maniobrar per assegurar la seva hegemonia política en el camí cap a la República. Uns i altres obliden que des de l’any 2010 la lluita per la independència de Catalunya ha estat impulsada i sostinguda, dia a dia, per la gent al marge dels partits polítics. S’equivoquen els partits que pensen que són ells els que lideren el procés, si s’instal·len en aquest convenciment la realitat els sobrepassarà i esdevindran marginals.

Les propers eleccions generals tornen a ser una oportunitat per recuperar el debat sobre el sentit de la unitat dels més de dos milions de catalans que estan a favor de la República. ¿Que passaria si la voluntat d’aquestes persones es traduís directament en escons al Parlament espanyol? És més, ¿que passaria si fos possible confluir electoralment tots aquells catalans, un 80% de l’electorat, que estan avui a favor del referèndum pactat? ¿Quants diputats representarien la suma dels vots d’aquest 80% de catalans en el Congrés si anessin tots en una sola llista?. L’objectiu polític d’un referèndum pactat unifica políticament i és el test per de la qualitat democràtica d’Espanya. Aquest fou el sentit de la gran manifestació del passat dissabte 16 de febrer a Barcelona. On sota la pancarta del dret de l’autodeterminació hi havia un ampli espectre de forces democràtiques catalanes. Aquest dissabte, planava de nou la idea de que som un sol poble reivindicant la plenitud de la democràcia. 

 En les properes eleccions del proper abril està en joc la democràcia a Espanya i, de retruc, la possibilitat de seguir avançant en el camí democràtic cap la independència. Si guanya l’aliança de dreta i extrema dreta tot s’atura i l’odi que acumulen pot fer molt de mal. Des d’avui caldria posar-se a treballar per fer possible l’aliança política unitària que permetés representar aquest 80% de la població. ERC, JuntsxCat, els Comuns i la CUP haurien de ser generosos i no anteposar ara, en l’actual conjuntura, les seves aspiracions i interessos polítics particulars a la possibilitat de crear una aliança per tornar a fer política al Congrés i facilitar el camí cap el Referèndum a Catalunya. És moment de fer política, no d’instal·lar-se en sentimentalismes o tacticisme de curta volada. Perquè els que hauria de vertebrar l’agenda política immediata de l’independentisme, no és cap reedició d’una simulada declaració d’independència, sinó l’afirmació inequívoca del camí del referèndum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada