Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar i demostrar-nos que som coherents amb el que creiem. Perquè al llarg de tota una jornada la vida ens anirà reclamant petites actuacions per evidenciar la solidesa del nostre amor vers les altres persones. Cal estar atent per ser testimonis d’estimació en cada un d’aquests intents.
A l'home injust, Déu li diu:
«Per què parles tant dels meus preceptes
i t'omples la boca amb la meva aliança,
tu que no acceptes la correcció
i tant se te'n dóna del que et mano?
Salm 50 (16,17)
Estem cridats a ser feliços, a viure joiosos i ser forts per resistir els mals moments. Però no sempre és possible. Els moments de felicitat s’alternen amb altres de tristor i sofriment. És en aquestes situacions quan hem de viure confiant que al darrera de tot això hi ha l’esperança aportada per l’anunci de la promesa d’un temps nou. “Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu! Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.” (Lc 6,21-23)
Les persones necessitem sentir-nos estimats. Davant l’individualisme dominant, on les persones esdevenen anònimes davant la indiferència dels altres, és bo atansar-nos a qualsevol individu i deixar-lo apropar a nosaltres. Cada dia podem mostrar-nos atents, propers i accessibles a qualsevol persona que ens trobem en el nostre camí. “Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans” (Mc 8,22-23)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada