Només cal alçar la mirada per descobrir el patiment de tants nenes i nens innocents que les desigualtats els mantenen al marge de tot benestar. El nostre món injust fa de molts infans víctimes de tota mena d’explotació i de violència. Són víctimes innocentes de les condícies humanes i del pecat estructural que és font permanent d’indignitat. “Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis” (Mt 2,16).
El Nadal ens ha portat la llum. Gràcies a ella podem il·luminar els moments foscos i desconcertants de la vida. Necessitem aquesta llum per descobrir el sentit profund de la vida. L’amor és aquesta llum que permet viure profundament. “El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ull”. (1Jn 2,10-11)
En la societat contemporània hi ha moltes veus que ens proposen dreceres per arribar a la felicitat. Sovint sentim veus que elogien uns comportaments que creen disgregació i enemistat social. Davant d’aquestes ofertes que se’ns presenten com alternatives de vida hem d’oferir uns valors diferents construïts sobre l’amor als altres, el respecte a la seva dignitat i font de justícia. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món” (1Jn 2, 15-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada