Cada persona necessitem contrastar el que pensem i fem a fi de procurar mantenir una coherència de vida. De la mateixa manera, s’han d’assumir les limitacions personals i reconèixer que la feblesa humana que actua contra d’aquesta coherència. El que és important es tenir uns referents sòlids amb els quals contrastar les actituds i els comportaments personals. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)
Hi ha persones que són rígides amb l’acompliment dels preceptes de les lleis i normes. Consideren que cal respectar el que diu la literalitat normativa, tot i que les circumstàncies hagin canviat. Aquestes persones acostumen sostenen que tot està al servei de la norma. Aquesta rigidesa impedeix adonar-se que són les normes les que han d’estar al servei de les persones i no l’inrevés. “Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir: Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? Jesús els respon (...)El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte”(Mc 2,23-25.27)
La llei és un instrument al servei de la humanització de la societat i la salvaguarda de la vida i dignitat de les persones. Fins i tot, la sempre esmentada Llei Natural, entorn de la qual s’estableixen els consens de convivència, és e és una eina al servei de les persones. Res pot anul·lar aquest objectiu últim. L’obsessió per l’acompliment escrupolós de la llei no pot limitar la llibertat humana. “Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3,4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada