divendres, 8 de gener de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Repassant els moments importants de la vida podem descobrir que, en molts d’ells, actuem com a resposta a una crida. No cal que sigui una crida explícita d’algú, però sí el sentiment de sentir-se convidat a emprendre una decisió, un comportament o una acció determinada. És bo educar-nos a descobrir aquests moments de crida, perquè a través d’ells la vida va prenent el seu rumb. “Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: --Què busqueu? Ells li digueren: Rabí - que vol dir «mestre» - , on t'estàs? Els respon: Veniu i ho veureu”. (Jn 1,38-39) 

Sense estimar no és pot conèixer l’essència de les divinitats. Totes les religions tenen un comú denominador: l’amor als altres. Sense aquest amor no hi ha espai per cap Déu. L’odi, la confrontació, la negació de la compassió i de la misericòrdia no formen part de l’essència de cap de les religions. A l’arribar al capvespre hem d’examinar la nostre consciència per veure si hem estimat prou durant el dia. “Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?” (1Jn 3,17) 

Necessitem mantenir viva la il·lusió de la nit de Reis. Aquella emoció continguda que esclata en joia al matí quan els infants descobreixen les joguines demandes i esperades. Però, també hem de ser conscients que hi ha molts infants, alguns ben a prop nostre, que no poden tenir aquests somnis perquè pateixen les injustícies i desigualtats del món. Aquests infants, també han de participar de la il·lusió de la nit de Reis.
“Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
que li duguin benestar els turons.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
Que desfaci els opressors!”
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Salm 72(71) 1-4

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada