Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens les presenten. Creiem perquè tenim una vivència interior que confirma un convenciment que va més enllà de la raó demostrable. No creiem perquè veiem, sinó perquè percebem les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten altres persones que esdevenen transmissors de la gràcia de Déu. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)
Dins del brogit de la vida hem de saber trobar i crear espais i moments per contemplar, meditar i nodrir la vida interior. Les persones necessitem conrear l’esperit. La vida és densa, plena de moments que fan trontollar-nos o ens interroguen sobre el sentit de motes coses. En aquests moments és quan necessitem retrobar la llum, la veritat i la pau en el nostre interior. “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada