Hem viscut l’experiència de la Pasqua. Gràcies a ella hem descobert com l’amor guanya transcendeix la mort. El desconsol queda anul·lat per aquest amor que ho pot tot. Però no podem oblidar que abans de viure la joia resurrecció ha existit el moment de la creu. Ella és el recorda el sofriment dels innocents per culpa de les injustícies humanes. És el record de la creu el que dona sentit l’experiència pasqual. “Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus” (Lc 24, 38-40)
Alguns cops podem tenim la sensació que el que fem no serveix per transformar la societat. Pensem que les nostres accions són petites coses sense massa transcendència. Sense adonar-nos que, tot val si està ben orientat. La dita diu que tota pedra fa paret. És cert. Tot treball és positiu, per més petit i insignificant que sigui. Potser no som uns líders, però el que fem té sentit i ajuda a canviar la societat.
“La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l’edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se’n meravellen”(Salm 117)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada