L'existència té uns fonaments que li donen sentit. Els cristians trobem aquests significants en el seguiment de Jesús. Ell proposa un camí, amb uns valors i principis, amb unes pràctiques i actituds, que porten a la plenitud de la vida. Cal estar atents i obrir el cor a la presència de Jesús que és la llum que il·lumina la fosca. "En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum". (Salm 36/35-10)
Les persones ens fiem dels individus que tenen autoritat. Normalment, la confiança neix perquè veiem solidesa en els seus coneixements i coherència entre el que diuen i fan. L’autoritat reconeguda no l’atorga la llei sinó el seu testimoniatge de vida. Els jueus, en escoltar i veure el que feia i deia Jesús, comprengueren que es trobaven davant d'unes propostes noves i diferents del que havien sentit i conegut fins ara. Jesús proposava un camí nou, l'amor sense límits per anar cap a Déu. Jesús proposà amb autoritat una Bona Nova. “Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!” (Mc 1,27)
Dins la vida atrafegada que molts portem és necessari trobar moments i espais per dirigir la mirada cap a l'interior i establir una comunicació espiritual amb Déu, en el cas dels creients. Ben segur que dins de cada persona hi ha prou motius per conrear la vida espiritual. Això és el que feia Jesús. "De bon matí quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un llloc solitari i s'hi quedà pregant" (Mc 1, 35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada