Glosses per la vida quotidiana

Cada persona necessitem contrastar el que pensem i el que fem a fi de procurar mantenir una coherència de vida. De la mateixa manera, s’han d’assumir les limitacions personals i reconèixer que la feblesa humana que actua en contra d’aquesta coherència. El que importa és tenir uns referents sòlids amb els quals contrastar les actituds i els comportaments personals. La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar la nostra realitat i trobar-ne el sentit. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)

Hi ha persones excessivament obsessionades per acomplir cegament les normes, fins i tot quan són injustes o no ajustades a la realitat. Per a ells, el valor està en allò que diu la norma, no en el sentit del que està reglamentat. En política és el dilema entra democràcia i legalitat o, en un altre nivell, entre moral i decisió democràtica. En religió això passa quan el ritual té més rellevància que l’esperit. Cal saber discernir el que és important i, sobretot, adonar-nos que primer són les persones que les normes i els reglaments. “Tot caminant, el deixebles començaren a collir espigues, però els fariseus deien: “Mira, ¿com és que fan una feina que no es permesa en dissabte?”. Jesús els respon: ¿No he llegit mai que va fer David en cas de necessitat” (...) “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per al repòs del dissabte” (Mc 2,23-27)

Podem trobar-nos, sense adonar-nos, molt dependents de les riqueses, dels béns o tenir un gran sentit de propietat de les coses. Aquesta actitud ens fa esclaus i anul·la la nostra llibertat. És millor ser despresos i prendre distància de tot allò que pot empresonar el nostre esperit. Les riqueses no ajuden al creixement de l’esperit. L’afany per acumular béns és un destorb per aconseguir la pau interior i ens omple de neguits; ens fa més egoistes i esclaus de les riqueses, i insolidaris amb els que pateixen necessitats. “Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me” (Mt 19,21)