L'existència té uns fonaments que li donen sentit. Al llarg de la vida ens preguntem el sentit de tot plegat. Aquesta gran pregunta pot ocupar-nos força temps i deixar-nos, segons quines sigui la resposta, desencantats. Estimar a fons és una manera de resoldre el dilema. Pot ser si ens fem les mateixes preguntes mentre estimem, tot tindrà un altre sentit. Els cristians trobem els significants de l’existència en el seguiment de Jesús i la seva causa. Ell proposa un camí que porta a la plenitud de la vida. "En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum" (Salm 36/35, 10)
Hem de viure la vida a mans plenes. Hem de ser testimonis de vida, no hem d’estar entristits o amargats per la duresa dels infortunis. No hauríem d’estar atrapats per les dificultats que la vida ens presenta. Reconèixer-les no significa quedar-nos posseïts per elles. En nosaltres mateixos hi ha els recursos que ens permeten ser lliures i dominar els problemes que ens neguitegen. No podem renunciar a gaudir de la joia de viure i hem de facilitar als altres que també ho puguin fer. En tot moment hem de saber triar allò que és fonamental perquè la vida tingui plenitud i sentit. “Jo he vingut perquè tingueu vida u en tingueu a desdir” (Jn 10,10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada