En un món inundat d’imatges efímeres i d’estímuls sensorials acolorits cal recuperar la força de la paraula. La paraula simple. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb les altres persones. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins a fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Cal sostenir les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més per anunciar que un món nou és possible. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a propi...No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mc 6,8-9)
Quan els temps esvaeixen les certeses, els principis es fonen i sembla que els fonaments trontollen, hem d’esforçar-nos a tornar a recuperar el sentit de tot plegat. Res està perdut perquè tenim esperança i els referents no estan perduts, només tapats per grans sorolls que distreuen l’atenció. Necessitem tenir mirada clara i llum per veure-hi. “Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles, llum que es reveli a les nacions” (Lc 2,30-32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada