Glosses per la vida quotidiana

L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a mantenir la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem i treballem perquè ho siguin. L'esperança és una vivència que ens empeny a ser-ne testimonis i amb les nostres actuacions contribuir a alimentar la confiança d’aquelles persones que l’han perduda. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats" (Mt 5,5-6)

L’Església catòlica té un problema de credibilitat davant la societat. En determinats moments hi ha una forta contradicció entre el missatge predicat i la pràctica viscuda per alguns cristians, seguin eclesiàstics o laics. Entre l’ortodòxia i l’orto-praxi hi ha massa contradiccions. Hi ha molta preocupació en mantenir l’ortodòxia de la tradició i un total desinterès per tenir una praxi coherent amb el missatge de la causa de Jesús. “¿Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? Ell els respongué: Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: «Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi»”. (Mc 7,5-6)

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment posarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37/36,30-31)