Afirmar-se creient és proclamar que les persones han d’estimar-se sense restriccions ni càlculs interessats. L’amor ha de presidir les relacions humanes. Ha de ser un amor que tingui cura de l’altre, de les seves necessitats i esperances. L’amor és acolliment càlid dels altres i acció compromesa a favor de viure dignament i justament. “¿Quan us vam veure afamat i us van donar de menjar o que passàveu set, i us van donar beure? ¿Quan es vam veure foraster i us vam acollir o despullat, i vam vestir? ... Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,38-40)
La pregària forma part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir els aliments necessaris per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6,7-8)
Estem en temps de Quaresma, temps en el qual se’ns convida a la conversió de cor basada en un penediment sincer. Tothom pot participar de l’esperit de Quaresma perquè es una crida a la reflexió. Es tracta d’adonar-nos de tot allò que ens impedeix d’actuar a favor de la justícia, d’estimar profundament i de sentir-nos germans de les altres persones. Hem d’anar en aquesta direcció. Un primer pas, és prendre consciència de les nostres limitacions i proposar-nos canviar aquelles actituds que ens impedeixen ser testimonis d’amor.
“Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menyspreeu”.
(Salm 50, 18-19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada