La vida té el seu tràfec i sovint ens hi sentim com atrapats i dominats per situacions que ens empresonen. La fe aporta acolliment càlid per poder experimentar la joia de viure. L’accés a això és la pregària, el treball de l'esperit i l'obertura als altres que dona l'amor, vèncer les rancúnies amb el perdó. En temps de grans ofertes de salvació, és bo recordar que el cristianisme és una proposta que unifica la vida i alimenta l'esperit per tal d'aportar pau interior. Els cristians, com a persones i les nostres institucions, hem de saber acollir i donar calidesa humana a les persones que se'ns apropen demanant pau interior i repòs. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.” (Mt 11,28-30)
L’amor ha d’estar en el cor de les bones persones i ser la guia de la seva actuació. Res es pot anteposar a estimar a les altres persones. Aquesta regla serveix per a tothom i és la base del cristianisme. No hi ha cap drecera per seguir a Jesús més enllà de l’amor sense límits. “El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes” (Mt 12,7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada