La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un instrument per rebre ocupar el poder, mantenir-s’hi i procurar beneficis, més o menys confessables, i mostrar-se com a persones importants. En les societats occidentals molts polítics, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Existeix una altra manera d’entendre la política centrada en els altres, en la recerca del bé comú i de resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el rimer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27
En el cor de les persones hi ha moltes llavors esperant el moment de florir. Però no totes assoleixen el seu objectiu perquè l’egoisme personal, les preocupacions quotidianes, l’afany per les riqueses i les seduccions mundanes les ofeguen. Hem de centrar-nos en allò que és important per alliberar-nos de tot allò que ens impedeix estimar. “La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit” (Mt 13, 22)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada