La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna" Salm 23(22) 1-3
Hem de ser persones bones i fer el bé. Hem de ser constructors de justícia i testimonis de la pau. Hem d’estimar en tot moment i ser constructors de pau. Els nostres fruits són les obres que fem i la saba que necessitem per donar els fruits provés de la vida interior. No hi ha res més gran que l’amor. L’amor és pacient i generós, desinteressat i complaent. Estimant les persones obrim el nostre cor a una experiència que dona sentit a la vida. L’amor aporta alegria, una alegria que és plena i omple l’esperit. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9b,5b)
La formació de l’esperit és important per tenir pau interior. De la mateixa manera que procurem educar-nos, hem de dedicar un temps a preparar-nos interiorment. Hem de saber trobar els moments i els medis per conrear la vida interior i saber distanciar-nos de les preocupacions que poden impedir obrir l’enteniment de l’esperit. “El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u”. (Mt 13,23)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada