Glosses per la vida quotidiana

En l'ofici de viure, sovint ens trobem davant de situacions que ens exigeixen discernir com actuar per mantenir-nos fidels a les nostres creences i als principis que en deriven. Per això, necessitem referents que ens acompanyin i ens orientin en aquest procés de discerniment. La lectura i la meditació de l'Evangeli són recursos valuosos per ajudar-nos en aquesta tasca. "Els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures" (Lc 24,45) 

Us ha passat mai de pensar que el vostre esforç no té cap efecte en la societat? Que les vostres aportacions són massa petites per marcar la diferència? Doncs bé, recordem que "tota pedra fa paret". Fins i tot allò que ens sembla insignificant suma, i la força de moltes petites accions és el que realment impulsa els grans canvis.

“La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen”
(Salm 118 (117) 22-23)

Glosses per la vida quotidiana

La bona nova de la Resurrecció és anunciada per dones. Són elles qui tenen la missió de comunicar als altres deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Malgrat la por inicial, superen les seves pors gràcies a l'experiència viva i profunda de l'encontre amb Jesús ressuscitat. Aquesta trobada transforma les seves vides i les converteix en testimonis valents i decidits. “Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt 28,8-9)

Una de les grans lliçons de la Setmana Santa és que la mort no pot ser l'última paraula de l’existència humana. Les persones tenim l’oportunitat de viure la mateixa experiència que van viure els primers deixebles, que van comprendre el veritable sentit de la resurrecció a través de la seva trobada personal amb Jesús. A partir d’aquest encontre, tot adquireix sentit i es fa comprensible. “Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques?. Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria!. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni - que vol dir «mestre»”. (Jn 20,15-16)

Ens sentim decebuts per l’evolució dels esdeveniments. No sempre entenem la raó de moltes coses i, amb ressentiment, recriminem a Déu el fet que permeti tantes desgràcies. Però per poder entendre per què existeix el mal al món, cal canviar la nostra perspectiva i adoptar nous referents. Des d’aquesta nova mirada, allò que abans ens semblava incomprensible esdevé clar i entenedor. Els cristians hem de seguir l’exemple dels deixebles d’Emmaús: acompanyar la societat, acompanyar les persones en els seus camins, establir converses i, a través del nostre testimoni, ajudar-les a comprendre el sentit de tot plegat  creient en Jesús. La fe és també un acompanyament constant en el camí de la vida.“¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Per què busqueu entre els morts el qui viu? La Pasqua se'ns presenta novament a tots. Vivim la Pasqua com a jornada de celebració, perquè és el dia en què la llum triomfa sobre la foscor, la vida sobre la mort. La mort, en les seves diverses formes, ens priva de la llibertat, ens imposa injustícies i desigualtats, i ens separa dels éssers estimats. Però la nostra esperança rau en la certesa que hi ha vida després de la mort. Aquesta és l'esperança que ens manté dempeus.Tot i això, hem de lluitar perquè la justícia guanyi a les morts injustes i innecessàries. Només així podrem experimentar el veritable alliberament de la Pasqua.

El mal i la mort no tenen l'última paraula. No poden acabar amb l'amor, ni negar el sentit de la vida, ni desmentir que la història humana és, en realitat, la història de la salvació i l'alliberament. La Resurrecció no fou només una resposta del passat, comprensible només pels testimonis de l’època. La resurrecció de Crist es fa present en cada instant del nostre present i en les vides de totes les persones. Quan ens preguntem què significa realment la Resurrecció, no ens limitem a pensar en la sortida sorprenent i radiant d'un cos de la tomba, una escena que desafia la lògica de la raó. Confessar la Resurrecció de Jesús és, en realitat, entendre el significat profund del món, un món on les persones estimen de veritat. Estenem la Pasqua al nostre voltant, a les nostres vides i relacions.

“Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?  No és aquí: ha ressuscitat” (Lc 24,5-6)

Bon diumenge i santa Pasqua. Crist ha ressuscitat, aquesta és l'esperança i veritat

Glosses per la vida quotidiana

Dissabte Sant, un dia de silenci. Un silenci profund, carregat de dolor. El silenci de la mare, que medita el sofriment en veure al seu fill penjat de l’arbre de la creu. Silenci davant de la mort injusta de Jesús, condemnat per les estructures de poder, tant religiós com polític. El poble, en el fons, no ha estat aliè a la seva mort. Entre Jesús i el bandoler, el poble va triar a aquest darrer. Els seguidors de Jesús, desconcertats i trencats, veuen el Messies derrotat.

Després de ser baixat de la creu, ha estat enterrat en secret. Tot seguit, com diu el Credo apostòlic, Jesús va davallar als inferns. Ho va fer portant les nostres inseguretats. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Ningú entén què ha passat. Com pot ser que Déu hagi abandonat aquell que es proclamava el seu Fill? Tot dissabte és un gran silenci. Un silenci que parla, que ens envolta i ens omple. Les paraules del profeta Osees ens diuen que l'absurditat és només aparent. Aquesta nit la llum il·luminarà el nostre enteniment i comprendrem el que ara sembla incomprensible.

"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència"
Os 6,1-2

Que passeu un bon Dissabte Sant.

Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens envolten o fe oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un esperit incommovible al sofriment de les altres persones. La vida ens exigeix no endurir el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci falta. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu” (Salm 95(94),8).

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63.68)

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia, petits instants esdevenen clau per descobrir el sentit més profund de la vida. Aquests moments s'amaguen en els racons subtils de l'existència. Quan tot sembla incomprensible o pesat, l'esperit busca trobar-los. En aquest procés, la mirada interior, en descobrir aquest significat íntim, s'il·lumina i revela les profundes raons que fonamenten la joia de viure. "Jo soc la llum del món, diu el Senyor, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 8,12)

 

La pregària obre el cor a la transcendència i ens ajuda a reconèixer les limitacions de la condició humana. Hi ha moments en què prenem consciència que necessitem trobar acolliment per alleujar els nostres neguits. Són aquests moments difícils els que ens porten a l’abandonament confiat, on podem experimentar que, malgrat tot, no anem sols pel camí de la vida.

Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.
No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
(Salm 102(101), 2-3)

Som més esclaus de la mundanitat o de les inèrcies del que ens pensem. Al llarg del dia ens trobem davant situacions que exigeixen discernir com actuar. Són moments que demanen petits instants de judici moral a fi de saber a quin costat es troba la veritat i on estem nosaltres. Aquests moments posen a judici interior les nostres virtuts i principis. Segons quina sigui la nostra resposta serem lliures o ens mantindrem esclaus. "Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures" (Jn 8,31-32)

Glosses per la vida quotidiana

La llei, el codi a seguir, els manaments, els referents ètics, poden estar escrits; però hi ha unes lleis universals que es troben en el cor de les persones i que ens comprometen a tots. Els individus no hauríem de necessitar codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajuda a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. Aquesta és el gran criteri per facilitar la convivència cívica. “L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” (Jr 31,33) 

El mal, la injustícia, l'odi i altres formes d'opressió contra els germans formen part de la nostra realitat quotidiana. Hi ha individus que es comporten com a malfactors, i fins i tot alguns d'ells s’atreveixen a presumir de tenir Déu al seu costat mentre actuen en el seu nom. En nom de Déu es desfermen guerres i es persegueixen els justos. No obstant això, Déu rebutja els malfactors i sempre està al costat dels oprimits i perseguits. Per a ells, Déu és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33) 17-18)

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

 

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Sl 21(22), 1-2)

 

Cada persona té una missió a complir en la vida. Per als cristians, és Déu qui determina aquesta missió. No es tracta d'una càrrega pesada, sinó d'una crida a aportar esperança als qui pateixen i a consolar-los en moments de desesperació. A través de la fe, les contradiccions i les dificultats es veuen amb una nova perspectiva. Els profetes ens animen a mantenir l'esperança per sentir la proximitat de Déu. Ens presenten un Déu que consola i compadeix. La nostra missió és fer que Déu sigui present en la història. "Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d'heretats devastades, a dir als empresonats "Veniu a fora", i als que viuen a la fosca: "sortiu a la llum" (Is 49,8-9)