Cada dia, petits instants esdevenen clau per descobrir el sentit més profund de la vida. Aquests moments s'amaguen en els racons subtils de l'existència. Quan tot sembla incomprensible o pesat, l'esperit busca trobar-los. En aquest procés, la mirada interior, en descobrir aquest significat íntim, s'il·lumina i revela les profundes raons que fonamenten la joia de viure. "Jo soc la llum del món, diu el Senyor, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 8,12)
La pregària obre el cor a la transcendència i ens ajuda a reconèixer les limitacions de la condició humana. Hi ha moments en què prenem consciència que necessitem trobar acolliment per alleujar els nostres neguits. Són aquests moments difícils els que ens porten a l’abandonament confiat, on podem experimentar que, malgrat tot, no anem sols pel camí de la vida.
Escolta, Senyor, la meva pregària,que el meu clam arribi fins a tu.No m'amaguis la miradaen hores de perill;sempre que t'invoco,escolta atentament,no triguis a respondre'm.(Salm 102(101), 2-3)
Som més esclaus de la mundanitat o de les inèrcies del que ens pensem. Al llarg del dia ens trobem davant situacions que exigeixen discernir com actuar. Són moments que demanen petits instants de judici moral a fi de saber a quin costat es troba la veritat i on estem nosaltres. Aquests moments posen a judici interior les nostres virtuts i principis. Segons quina sigui la nostra resposta serem lliures o ens mantindrem esclaus. "Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures" (Jn 8,31-32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada