Glosses per la vida quotidiana

Dissabte Sant, un dia de silenci. Un silenci profund, carregat de dolor. El silenci de la mare, que medita el sofriment en veure al seu fill penjat de l’arbre de la creu. Silenci davant de la mort injusta de Jesús, condemnat per les estructures de poder, tant religiós com polític. El poble, en el fons, no ha estat aliè a la seva mort. Entre Jesús i el bandoler, el poble va triar a aquest darrer. Els seguidors de Jesús, desconcertats i trencats, veuen el Messies derrotat.

Després de ser baixat de la creu, ha estat enterrat en secret. Tot seguit, com diu el Credo apostòlic, Jesús va davallar als inferns. Ho va fer portant les nostres inseguretats. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Ningú entén què ha passat. Com pot ser que Déu hagi abandonat aquell que es proclamava el seu Fill? Tot dissabte és un gran silenci. Un silenci que parla, que ens envolta i ens omple. Les paraules del profeta Osees ens diuen que l'absurditat és només aparent. Aquesta nit la llum il·luminarà el nostre enteniment i comprendrem el que ara sembla incomprensible.

"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència"
Os 6,1-2

Que passeu un bon Dissabte Sant.