Glosses per la vida quotidiana

La bona nova de la Resurrecció és anunciada per dones. Són elles qui tenen la missió de comunicar als altres deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Malgrat la por inicial, superen les seves pors gràcies a l'experiència viva i profunda de l'encontre amb Jesús ressuscitat. Aquesta trobada transforma les seves vides i les converteix en testimonis valents i decidits. “Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt 28,8-9)

Una de les grans lliçons de la Setmana Santa és que la mort no pot ser l'última paraula de l’existència humana. Les persones tenim l’oportunitat de viure la mateixa experiència que van viure els primers deixebles, que van comprendre el veritable sentit de la resurrecció a través de la seva trobada personal amb Jesús. A partir d’aquest encontre, tot adquireix sentit i es fa comprensible. “Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques?. Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria!. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni - que vol dir «mestre»”. (Jn 20,15-16)

Ens sentim decebuts per l’evolució dels esdeveniments. No sempre entenem la raó de moltes coses i, amb ressentiment, recriminem a Déu el fet que permeti tantes desgràcies. Però per poder entendre per què existeix el mal al món, cal canviar la nostra perspectiva i adoptar nous referents. Des d’aquesta nova mirada, allò que abans ens semblava incomprensible esdevé clar i entenedor. Els cristians hem de seguir l’exemple dels deixebles d’Emmaús: acompanyar la societat, acompanyar les persones en els seus camins, establir converses i, a través del nostre testimoni, ajudar-les a comprendre el sentit de tot plegat  creient en Jesús. La fe és també un acompanyament constant en el camí de la vida.“¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32)