Glosses per la vida quotidiana

Les persones creients més d’un cop s’han plantejat la qüestió de Déu. Probablement, sense fer-ne una aproximació metafísica, han intent trobar respostes útils per conèixer el sentit de Déu en les seves vides. Aquesta recerca pot deixar aspectes sense resoldre, ja que certs conceptes de la divinitat transcendeixen la comprensió lògica. No obstant això, la resposta del creient és seguir en la seva fe perquè aquest Déu incomprensible es fa entenedor a través del seguiment de Jesús. La seva causa il·lumina les foscors intel·lectuals per les preguntes sobre Déu. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi”. (Jn 14,6) 

Els primers cristians eren identificats com a persones que formaven comunitats identificables perquè tothom s’estimava. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor tot ho pot. “Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. (Jn 15,13

Glosses per la vida quotidiana

Sabem que la veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Hem de ser sincers. Val més callar abans de mentir. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar a l’altra i significa el menyspreament de la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut” (Lc 8,17) 

Hem d'estar atents i preparats per llegir els signes del nostre temps. Mantinguem tots els sentits desperts per comprendre la realitat i descobrir aquelles persones que necessiten ser estimades. No podem adormir-nos. “Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, el troba vetllant” (Mt 24,46) 

No calen massa recursos per proclamar tot allò que dona sentit a les nostres vides. La paraula i l’exemple ajuden a testimoniar les nostres creences i els principis que animen la nostra vida. Aquest és el bagatge que ens ha d’acompanyar en el nostre caminar per anunciar que una altra manera de viure és possible. “No prengueu res pel camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni un altre vestit” (Lc 9,3).

Glosses per la vida quotidiana

Les persones que es perceben com a perfectes i justes, fins i tot davant la comprensió dels altres, no tenen consciència de necessitat de perdó. El seu orgull és tan gran que ni es plantegen la possibilitat de perdonar o de ser perdonades. Sense el reconeixement de la pròpia imperfecció, és impossible que arribin a entendre el sentit i els límits personals. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc”. (Lc 7,47) 

L'obsessió per tenir, posseir o dominar ens empobreix profundament, ens fa perdre el sentit de la vida i ens aïlla dels altres. Qui acumula propietats viu atemorit de perdre-les i pateix per defensar-les, un neguit que acaba ofuscant la seva llibertat. Més val ser que tenir. La cobdícia ens empobreix humanament i ens tanca el cor al proïsme. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)

Glosses per la vida quotidiana

Com a pares i mares, acompanyem els nostres fills en el seu camí per la vida. Hi ha moments de gran felicitat, però també n'hi ha de difícils i de patiment. Tot i que de vegades vivim situacions amargues, mai perdem la nostra capacitat d'estimar-los amb amor, compassió i tendresa. “A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.” (Lc 2,35) 

La tradició i el tradicionalisme, tot i que inicialment es basen en l'esperit i l'essència d'una doctrina o principis, poden acabar traint-los. Això passa quan el zel excessiu per la tradició fa que es perdin de vista els principis fonamentals. La defensa aferrissada d'allò que es considera la base d'una religió o creença sovint fa oblidar la participació humana en la creació del dogma. Per mantenir la puresa dels valors essencials, és recomanable prendre distància de la dogmàtica i eliminar els elements afegits al llarg del temps, que podrien haver-ne desfigurat el sentit original de la creença. “Aspirar a ser el pastor d'una comunitat és desitjar una noble tasca. El pastor d'una comunitat ha de ser irreprensible, marit d'una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d'una església de Déu?” (1Tm 3,1-5) 

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Ens calen paraules que ens ajudin a créixer interiorment. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Podem dedicar una part del nostre temps a llegir autores que ens ajuden a créixer interiorment. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,64.68).

Glosses per la vida quotidiana

Estimar als enemics costa, és fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien” (Lc 6, 27-28) 

Tenim la tendència a emetre judicis de valor a la lleugera sobre el que els altres fan o diuen. Ens mostrem molt severs amb les nostres valoracions, i ens transformem en jutges suprems sense adonar-nos que, en realitat, estem fent el mateix que critiquem, o fins i tot coses pitjors. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Lc 6,41)

Glosses per la vida quotidiana

El sentit de possessió o el mateix lligam afectiu que construïm amb les coses poden esdevenir un obstacle per acollir i servir. Per això, cal que aprenem a alliberar-nos dels béns materials que empresonen la nostra voluntat i enterboleixen la nostra capacitat d'estimar, per tal de posar l'amor com a prioritat. “Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té” (Lc 14,33) 

Correm el risc de travessar els instants de la vida amb una rapidesa vertiginosa. La pressió social ens exigeix una immediatesa constant, i l'acceleració dels esdeveniments no deixa espai per a la contemplació ni la meditació. Aquesta velocitat ens allunya de nosaltres mateixos i ens roba l'oportunitat d'assaborir cada plec de la nostra existència. “Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12) 

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Per això, hem de dedicar tota la nostra atenció a la lluita per un món més just i habitable. Els exclosos i els marginats, juntament amb aquells que pateixen pobresa espiritual, són els estimats de Déu. El seu alliberament esdevé, per a nosaltres, la nostra salvació. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

Glosses per la vida quotidiana

Les imatges del genocidi de Gaza són colpidores. Els sentiments que generen van des de la indignació fins a la misericòrdia. Hem fracassat com a civilització. Portem molt de temps instal·lats en una profunda deshumanització. Per això les paraules d'avui tenen sentit si les comprenem des del drama humà de la negació al dret a la vida que pateixen moltes persones. "No ens cansem de pregar demanant a Déu, que amb tota la saviesa i la intel·ligència de l'Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor", (Col 1, 9-10) 

Les persones tendim a ser més conservadores del que pensem; mantenim moltes coses que considerem inamovibles. No obstant això, els canvis a la societat i a les nostres vides ens obliguen a transformar-nos interiorment, a obrir-nos a les noves realitats i, si cal, a saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous". (Lc 5, 37-38)

Glosses per la via quotidiana

Bon dia a tothom. Si ens preguntem què hem de fer a la vida, la resposta és senzilla: estimar els altres. Aquesta estimació es concreta de moltes maneres, totes elles encaminades a fer justícia a les persones que pateixen injustícia, sofriment o marginació. És un amor generós cap als desvalguts i exclosos de la societat. Aquest compromís és un missatge d'esperança i un compromís actiu per la justícia i l'alliberament dels pobres

“L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia del Senyor”

(Lc 4,18-19) Vivim en un temps ple de soroll comunicatiu. Hi ha moltes persones que emeten missatges constantment, individus que semblen omnipresents perquè sempre estan transmetent notícies, opinions i, gairebé, dient-nos què hem de fer. Enmig d'aquest garbuix mediàtic, costa trobar persones que parlin amb autoritat i que valgui la pena escoltar amb atenció perquè el que diuen ens educa l'esperit. D'on prové la seva saviesa? De l'enteniment assenyat. “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,32)

Cada dia té el seu programa. Cada dia està ple d'oportunitats per fer feliç a altres persones. ¿Com és la nostra jornada? ¿A qui dediquem el nostre temps? ¿A què dediquem el nostre temps? ¿Som conscients de que cada dia està ple d'oportunitats per estimar? Proclamem un canvi de societat i fem passes perquè sigui possible. "El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat" (Lc 4,18)