El sentit de possessió o el mateix lligam afectiu que construïm amb les coses poden esdevenir un obstacle per acollir i servir. Per això, cal que aprenem a alliberar-nos dels béns materials que empresonen la nostra voluntat i enterboleixen la nostra capacitat d'estimar, per tal de posar l'amor com a prioritat. “Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té” (Lc 14,33)
Correm el risc de travessar els instants de la vida amb una rapidesa vertiginosa. La pressió social ens exigeix una immediatesa constant, i l'acceleració dels esdeveniments no deixa espai per a la contemplació ni la meditació. Aquesta velocitat ens allunya de nosaltres mateixos i ens roba l'oportunitat d'assaborir cada plec de la nostra existència. “Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)
Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Per això, hem de dedicar tota la nostra atenció a la lluita per un món més just i habitable. Els exclosos i els marginats, juntament amb aquells que pateixen pobresa espiritual, són els estimats de Déu. El seu alliberament esdevé, per a nosaltres, la nostra salvació. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada