Gran part dels conflictes que afligeixen la nostra societat neixen en l'interior de l'ésser humà. Són precisament les actituds marcadament egoistes, la manca de solidaritat entre els individus i una notable duresa de cor davant el patiment aliè les causes que s'entrellacen per explicar les traves constants en el procés d'humanitzar el nostre entorn. Aquesta absència d'amor en les relacions humanes esdevé un obstacle estructural que només pot superar-se mitjançant una autèntica conversió del cor. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern per a tothom.“Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15)
Cal ser agraïts amb aquelles persones i situacions que ens aporten pau interior. Cada dia podem buscar petits moments per alimentar l’esperit i guanyar la serenor necessària per afrontar els desafiaments de la vida. Hem de viure joiosament aquests instants de glòria quotidiana.“La meva boca no es cansa de lloar-vos, us glorifica tot el dia, plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada us aclamaran enmig dels cant.” (1Sa 2,1)
La vida cristiana no s'ha d'entendre com una experiència limitada per prohibicions o privacions mancades de sentit, ja que per ser creient no resulten imprescindibles els rituals complexos ni les escenificacions massa florides de la fe. Ben al contrari, cal proclamar una vivència senzilla que neixi de la confiança profunda en la manifestació de Déu que és amor. Aquesta estimació esdevé una força capaç de transformar-ho tot, de renovar l'esperit i de crear autèntics lligams de germandat entre totes les persones.
“Vós no voleu oblacions ni sacrificisi m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí em teniu”.(Salm 40, 7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada