La litúrgia dels dies de Nadal ens presenta el triomf de la llum sobra tota foscor. La metàfora de la llum és prou entenedora per il·lustrar-nos que sense ella aniríem a les palpentes. Avançaríem sense saber on anem perquè la foscor ens privaria veure-hi. L’amor als altres és la llum que ens permet caminar veient-hi i avançar sense ensopegar. Qui no estima està a les fosques. “Els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar, però els qui no els estimen estan en la fosca”.(1Jn 2,9-11)
La vida mundana ens tempta constantment amb els seus enganys de felicitat. Promet vies ràpides a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. No es tracta de fugir del món, però sí de viure-hi amb unes actituds renovades per cercar allò que és vida i font d’amor als germans. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre”. (1Jn 2,15-17)
Les festes de Nadal ens porten a assaborir el sentit pregon de la fe. Tots aquests dies són una contemplació del que és la fe i el que significa creure. La llum i la vida s’ha fet present entre nosaltres i ens exigeix el nostre compromís a partir de la quotidianitat per ser-ne testimonis. En aquests moments de tanta incertesa, de manipulació de la veritat i d’individualismes que odien als altres, ens cal trobar de nou la llum que es font de sentit. “Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la” (Jn 1,1-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada