dijous, 26 de març de 2015

La formació dels imams a Europa



És evident que cada cop més els catalans musulmans demanden als seus imams uns requeriments bastants diferents als que exigeix una comunitat musulmana en un país musulmà de tradició sunnita. Els sunnites, molt més que xiïtes, entenen l’Islam com una religió sense jerarquies religioses on els encàrrecs del culte, els imams, tenen unes funcions poc comparables a la dels ministres de culte de les religions cristianes i molt diferents a les exercides per un sacerdot catòlic. En l’Islam sunnita els imams són poc més que uns simples directors de l’oració. Qualsevol fidel pot fer d’imam i en qualsevol moment pot deixar de ser-ho. Per assumir la direcció de la pregària només fa falta sé un bon coneixedor de l’Alcorà i de la llei islàmica.

En els països europeus, les demandes dels musulmans van més enllà del que s’espera a un director de l’oració. Cada cop són més els musulmans que reclamen als dirigents religiosos guiatge i assessorament sobre la manera de viure com a bons musulmans en una societat europea. Aquesta demanda esdevé problemàtica perquè la majoria dels imams no poden satisfer adequadament aquesta nova funció perquè o no tenen prou formació o perquè han estat formats en un context social diferent. Per resoldre aquest problema en alguns països europeus s’ha promogut la formació dels imams. En uns casos hi ha una oferta de formació teològica, en altres, a més, s’hi afegeixen mòduls per comprendre el modus de vida occidental i l’aprenentatge idiomàtic. A Bèlgica, per exemple, el consell representatius dels musulmans belgues ha decidit que aquesta formació sigui obligatòria per poder fer d’imam en les seves mesquites. El que sembla evident és que el bon funcionament d'aquesta formació és una de les millors maneres d'evitar malentesos i per combatre les interpretacions fonamentalistes de l’Islam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada