dimarts, 21 de març de 2017

L’intel·lectual catòlic

Recentment s’ha celebrat al monestir de Santa Maria de Montserrat el II Congrés de Qüestions de Vida Cristiana sobre Recuperar la dignitat intel·lectual del catolicisme on hi varen participar uns seixanta intel·lectuals catòlics la majoria acadèmics i professionals. Vaig tenir la sort de poder-hi participar, sentir les interessant ponències i dir el que pensava d’alguns dels temes tractats. Els ponents d’aquesta interessant jornada foren Julio Martínez, jesuïta i rector de la Universitat Pontifícia de Comillas, Lluís Duch professor de la Universitat de Barcelona i monjo de Montserrat i Francesc Torralba director de Qüestions de Vida Cristiana i professor de la Universitat Ramon Llull. La trobada estada organitzada per la Fundació Joan Maragall i l'Abadia de Montserrat, les institucions que editen aquesta revista.

El punt de partida de la reflexió fou constatar que els intel·lectuals són substituïts pels influencers i els intel·lectuals catòlics són cada vegada menys visibles. Davant d’aquesta situació és necessari cal recuperar la dignitat intel·lectual del catolicisme. És una tasca difícil i plena d’obstacles perquè “en el debat intel·lectual es prescindeix molt sovint dels intel·lectuals cristians o se'ls mira amb sospita" digué l'abat Josep Maria Soler en la presentació de la jornada.  Però aquesta aportació no ha deixat de ser necessària i per això és urgent recuperar la dignitat intel·lectual del cristianisme perquè el pensament d'arrel cristiana pot fer un servei a la societat. L’Evangeli és una Bona Nova que pot ajudar a enriquir el debat intel·lectual i cultural davant dels problemes de la societat contemporània o donar respostes a les preguntes del sentit de la vida que la humanitat no ha deixat de fer-se.

Julio Martínez defensà la recerca i defensa de la veritat perquè està convençut que "si la veritat no compta, quina justícia i quina llibertat hi pot haver?". La recerca de la veritat comporta diàleg i aquest necessita del discerniment per trobar la veritat. El rector de Comillas va defensar que "és l'hora de pensar, discernir i escollir, i de ser valents pronunciant-se en públic, no de replegar-se". Lluís Duch insistí que "la virtut màxima de l'intel·lectual és la crítica en el sentit grec, de cercar criteris". I és aquell que "sempre pren partit sense ser de cap partit" i no actua condicionat pels interessos i buscant només el reconeixement públic. Segons Duch l'intel·lectual és un "desvetllador" o "formador de l'atenció".  Francesc Torralba remarcà que l’intel·lectual ha de fer "una recreació de l'herència rebuda, de manera comprensiva a la gent d'avui". Això comporta no dimitir de la crítica tan dins com fora de l'Església, crear ponts i no oblidar el clam profètic a favor dels més vulnerables: "en aquest punt l'intel·lectual catòlic no pot ser neutral i quedar-se només en el diagnòstic".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada