Romanç de Santa Llúcia

Ahir vaig donar un tomb per la fira de Santa Llúcia. Reconec que es un bon bàlsam emotiu per evocar somnis d'infantesa i records amables de la vida. Recorda amb tendresa el anys que anava, seguint una rutina volguda, al pla de la Catedral amb els fills. Ara, que tinc la sensació que moltes coses s’han difuminat, el present es lleuger perquè encara puc recordar al passat. Vet a saber si lamentablement algun dia ni això serà possible perquè la foscor s'hagi apoderat de la memòria.

Desprès del passeig vaig anar al Palau de la Música a escoltar el concert que el tenor Jordi Cortada, feia en benefici de Caritas. Noble iniciativa per una causa justa. Durant mes d'una hora les belles melodies italianes i les cançons populars catalanes trenaren noves complicitats en els sentiments. Són aquests moments quan, arraulit en una butaca del Petit Palau em sentia membre d'un família que admira la tenacitat i saber fer d’en Jordi i d'un col·lectiu que s'emociona amb les seves tonades. Perquè en Jordi Cortada canta per mobilitzar els sentiments. Cantar no es només fer-ho bé sinó a més, fer dansar els sentiments en el cor.

Com que ahir la referència a Santa Llúcia aparegué dos cops en la meva vida, - al pla de la Catedral i al Petit Palau - voldria acabar aquestes notes amb el poema Romanç de Santa Llúcia musicat pel mestre Toldrà i que ahir nit canta magistralment el tenor Jordi Cortada.

Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l’any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.

Anem tots dos a la fira,
amiga, anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d’arboç
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor.
Ho posarem, al migdia,
dins el nostre menjador,
i abans de seure a la taula
ens ho mirarem tots dos:
que una mica de muntanya
ens faci el menjar més dolç.

Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l’any gloriós,
tals paraules m’acudien
quan he vist la meva amor.