dimecres, 27 de febrer del 2013

Valete Benedicti, exspectata Joseph Ratzinger. Gràcies


Escric aquesta nota a la vigília d’un esdeveniment excepcional: la renúncia d’una Papa. El gest de Benet XVI, lloat per moltes persones com a signe de regeneració i purificació eclesial acomplerta generosament tota una vida d’entrega a l’Església. La distància del temps permetrà judicar en la seva justa dimensió el llegat de Josep Ratzinger. Però, la distància curta i propera mostra que Joseph Ratzinger està preocupat per l’ànima eclesial. Les seves paraules dels darrers dies mostren el seu l’amor eclesial i suggereixen que la pròpia institució eclesial necessita viure amb intensitat l’esperit de la Quaresma. Però també deixen entreveure un cert punt de cansament davant les dificultats. No se sent tenir les forces que cal tenir per afrontar amb vigor el futur. Perquè és conscient que a l’Església, al costat de moments bons i extraordinaris hi ha també moments difícils. Agafant el relat de Jesús en una barca al mar de Galiliea, Benet XVI ha dit en l’audiència general d’avui: “el Senyor ens ha donat molts dies de sol i de brisa lleugera, dies en què la pesca ha estat abundant, també hi ha hagut moments en què les aigües estaven agitades i el vent contrari, com en tota la història de l'Església, i el Senyor semblava dormir”

Les seves paraules, en una de les darreres aparicions públiques, mostren la centralitat que ocupa l’Església en les seves preocupacions. En l’Angelus del dia 17 de febrer afirmà : “l'Església, que és mare i mestra, crida tots els seus membres a renovar-se en l'esperit, per reorientar-se de manera decisiva vers Déu, negant l'orgull i l'egoisme per viure en l'amor. En aquest Any de la fe, la Quaresma és un temps favorable per redescobrir la fe en Déu com a criteri base de la nostra vida i la vida de l'Església. Això sempre implica una lluita, una batalla espiritual, perquè l'esperit del mal, naturalment, s’oposa a la nostra santificació i mira de fer que ens desviem del camí de Déu”. La mateixa preocupació ha manifestat en la seva darrera audiència general d’avui: “en aquests últims mesos, he sentit que les meves forces han disminuït, i he demanat a Déu amb insistència en la pregària que em il·luminés amb la seva llum perquè em fes prendre la decisió més justa no per al meu bé, sinó per al bé de l'Església. He fet aquest pas amb plena consciència de la seva gravetat i també de la seva novetat, però amb una profunda serenitat d'ànim”

El seu noble gest de renúncia ha permès obrir les portes eclesials a un major escrutini sobre la fidelitat de la institució a les fonts evangèliques. Durant aquests dies s’ha comentat molt sobre possibles informes i les causes reals que es trobaven al darrera d’aquesta renúncia. En tots els casos, existeix un fil conductor: l’Església catòlica, com institució, necessita una profunda reforma. Ara fa vuit anys el llavors cardenal Ratzinger advertí en el viacrucis de Setmana Santa de la difícil situació institucional del catolicisme. Durant el seu pontificat els seus moviments han servit per fer aflorar els casos de corrupció eclesial i intrigues curials. Ara, en els moments finals de la seva marxa Benet XVI deixa com herència, preuat llegat que cal agrair, la proposta d’un nou aggiornamento institucional. Gràcies Joseph Ratzinger

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada