Un bon amic m’envià un missatge força suggerent a partir del qual he pogut construir aquest post. La seva nota començava amb una cita d’Adam Smith, persona que cada cop admiro més i crec que ha estat força mal interpretat. La cita deia “aquesta disposició a admirar, i quasi idolatrar, als rics i poderosos, i a mensprear o, com a mínim, ignorar a les persones pobres i de condició humil (...) (és) la principal i més estesa causa de corrupció dels nostres sentiments morals” La cita d’Adam Smith el meu amic la treu del llibre de Tony Judt El món no se’n surt. Aquest autor, malauradament mort no fa massa, aprofita aquesta cita d’Adam Smith per criticar els aduladors de la riquesa per la riquesa i destacar que això és una immoralitat i un tret destructiu per l’economia moderna.
Toni Judt, segueix, dient: “Els nostres sentiments morals han estat corromputs efectivament. Ens hem tornat insensibles als costos humans de polítiques socials aparentment racionals, sobretot quan se’ns diu que contribuiran a la prosperitat general i, d’aquesta manera, als nostres interessos per separat”. El meu amic, aprofita aquestes cites per comentar-me: “això explica per què les classes mitges s’han tornat insensibles als costos humans dels retalls. Hem oblidat a Charles Dickens i per això sospitem que els pobres són uns aprofitats i tramposos. I sobretot els hi neguem la dignitat quan els esclavitzem, de fet, en treball miserables. Es evident que cal combatre els ganduls, però en cap cas cal oblidar que tots som fills de Déu i germans”.
El meu amic, una persona que es confessa de dretes, votant de dretes i lliberal modern, acabava dient-me “sembla mentida el darwinisme social que practiquen alguns polítics”. Les seves paraules finals m’advertien que els lliberals sí tenen principis morals, els qui no en tenen són els darwinistes socials camuflats com a nous lliberals. Té raó.:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada