Diverses notícies han demostrat de nou la força de les xarxes socials i l’impacte que poden tenir les activitats a través d’aquest món inter-connectat. El primer cas ens afecta de prop. Unes noies catalanes havien posat una maqueta d’un disc dins d’una xarxa social i un productor de New York ha contactat amb elles per editar un CD. Hackers de tot el món han atacat massivament i han aconseguit bloquejar els accessos a les entitats bancàries i institucions que han retirat els crèdits de Wikileaks. Aquest moviment d’hackers, agrupat en el col·lectiu Anonymus, pocs dies després han fet el mateix amb totes les pàgines web del govern de Tunísia per la mort d’un jove venedor ambulant. El col·lectiu ImprovEverywhere a la ciutat de New York, especialitzat en performances insòlites de grups en públic han assolit mobilitzar 3500 persones anessin al passat diumenge sense pantalons al metro d’aquesta ciutat i les xarxes socials han fet que 50 ciutats de 24 països, grups de ciutadans es sumessin a aquesta iniciativa. Les ciutats participants han estat Adelaide; Amsterdam; Antwerp; Atlanta; Barcelona; Bergen; Boston; Brisbane; Brno; Buenos Aires; Calgary; Chicago; Dallas; Denver; Detroit; Edmonton; El Paso; Hamburg; Johannesburg; Las Vegas; Lima; Lisbon; London; Los Angeles; Madrid; Melbourne; Mexico City Mexico City 2; Milan; Minneapolis; Montreal; New York; Newcastle; Orlando; Philadelphia; Phoenix; Portland; San Diego; San Francisco; São Paulo; Seattle; Seoul; Stockholm; Sydney; Toronto; Toulouse; Vancouver; Vienna; Washington, DC; Wellington; Zürich.
És evident que la xarxa ha transformat l’estil de vida de moltes persones introduint noves pràctiques i costums; noves possibilitats que es tradueixen en les iniciatives esmentades. La possibilitat són infinites. Una d’elles és ’emprar les xarxes socials com element de mobilització ciutadà. En uns casos per passar una estona divertida so bé i en altres per causes que afecten la consciència social. Les grans manifestacions de la guerra d’Irak, en el seu moment, foren una bona mostra d’això. Però recentment estan apareixen altres usos més agressiu en la xarxa que consoliden una tendència iniciada anys enrere. Els conflictes que es donen a la societat i entre països es traslladen a la xarxa de manera evident.
L’actuació massiva dels hackers és una prova d’això. La resolució de conflictes a través de la xarxa és ja una realitat. Poc a poc es coneixen cassos d’espionatge a través de la xarxa, divulgació d’informació reservada o d’actuacions massives de hackers, alguns per iniciatives governamentals per alterar els sistemes informàtics les institucions d’alguns països. Les armes eren senzilles, entrar en les protegides xarxes d’algunes institucions per inocular virus informàtics i esperar que facin els seus efectes. La situació ha vingut a modificar alguns dels conceptes clàssics de les teories de les confrontacions. La xarxa permet que poques persones aconsegueixen efectes devastadors sobre països, les seves institucions i les seves empreses. La ciberguerra ja està aquí.
És evident que la xarxa ha transformat l’estil de vida de moltes persones introduint noves pràctiques i costums; noves possibilitats que es tradueixen en les iniciatives esmentades. La possibilitat són infinites. Una d’elles és ’emprar les xarxes socials com element de mobilització ciutadà. En uns casos per passar una estona divertida so bé i en altres per causes que afecten la consciència social. Les grans manifestacions de la guerra d’Irak, en el seu moment, foren una bona mostra d’això. Però recentment estan apareixen altres usos més agressiu en la xarxa que consoliden una tendència iniciada anys enrere. Els conflictes que es donen a la societat i entre països es traslladen a la xarxa de manera evident.
L’actuació massiva dels hackers és una prova d’això. La resolució de conflictes a través de la xarxa és ja una realitat. Poc a poc es coneixen cassos d’espionatge a través de la xarxa, divulgació d’informació reservada o d’actuacions massives de hackers, alguns per iniciatives governamentals per alterar els sistemes informàtics les institucions d’alguns països. Les armes eren senzilles, entrar en les protegides xarxes d’algunes institucions per inocular virus informàtics i esperar que facin els seus efectes. La situació ha vingut a modificar alguns dels conceptes clàssics de les teories de les confrontacions. La xarxa permet que poques persones aconsegueixen efectes devastadors sobre països, les seves institucions i les seves empreses. La ciberguerra ja està aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada