Crear un bloc democràtic contra el feixisme

Un nou fantasma recorre Europa: el feixisme. Tot i que aquest nom pot semblar lleugerament imprecís, serveix per englobar aquelles opcions polítiques que neguen la llibertat, exalten la tradició i el retorn als referents judeocristians, combaten l'estranger, son masclistes, neguen els crims de les dictadures feixistes i tendeixen a resoldre autoritàriament els conflictes. Espanya no es una excepció. La irrupció de VOX ho confirma. La lectura de les seves condicions per pactar amb el PP per la presidència d’Andalusia es una bona evidència que VOX es una formació política homologable amb el feixisme. Aquesta circumstància canvia el panorama polític espanyol i condiciona les estratègies polítiques i, de manera especial, el procés independentista.  Aquest, si actua hàbilment pot  veure's beneficiat d’aquesta situació.

A Europa s’estan consolidant dos blocs. Per una banda, s’alineen els països que la seva governança es basa en pactes de forces de dretes amb partits d'extrema dreta; i, per altra banda, hi ha països on les forces democràtiques han pactat aïllar seriosament l'extrema dreta. Aquestes dues estratègies ben segur prefiguraran l'esdevenir europeu immediat. L'independentisme, mancat d’amplis suports institucionals internacionals, ha d’interrogar-se si ha de ser neutral en aquesta disjuntiva estratègica. Per la seva naturalesa original, l'independentisme ha d’alinear-se sens dubte en el bloc democràtic i combatre el bloc de l’extrema dreta. Aquesta opció, en l'actual panorama polític espanyol, vol dir frenar la solidesa de l'aliança PP-C's-VOX enfortida pels pactes andalusos. L'únic camí per evitar la consolidació de l'extrema dreta en l'escenari polític espanyol es consolidar un bloc democràtic. Les forces independentistes podrien tenir la iniciativa política de crear aquest bloc democràtic i establir una agenda política que permeti salvaguardar la democràcia. És evident que, dins d’aquesta agenda, a curt termini hi ha l’aprovació dels pressupostos de l’Estat, per una banda, i els de la Generalitat, per una altra. A més, d’altres iniciatives. Aquest horitzó hauria de condicionar l’estratègia de l'independentisme i fer d’això la seva millor carta de presentació a Europa.