dimarts, 22 de maig del 2012

Celobert


Novament vull recomanar una obra de teatre. No sóc pas crític teatral, només un espectador que contempla el que transmeten l’autor, els actors, el director i l’escenògraf. Ahir vaig veure Celobert obra del dramaturg anglès David Hare magníficament dirigida per Josep Maria Pou i interpretada, per ell mateix, Roser Camí i Jaume Madaula. És una obra que parla de fidelitats i compromisos. Fidelitats amb un mateix, amb les nostres històries plenes de clars obscurs, a voltes farcides de sentiments transparents i altres acostant-se a la manipulació. També es parla dels compromisos vitals. Aquells que s’edifiquen sobre una opció social clara. En aquest cas, el compromís per la cohesió social, per estar al costat dels socialment desfavorits.

L’obra de David Hare és molt oportuna per entendre coses que ens estan passant i poden passar. L’escriu en un temps en els qual hi havia una convulsa situació política i social a Anglaterra. És una obra compromesa amb la realitat, però que aporta elements de reflexió que la fan actual. Durant les seves dues hores i quart l’espectador contempla com les relacions personals, especialment els sentiments més nobles, es poden pervertir si són manipulats per l’egoisme de qui té una posició dominant. El passat es projecte en el pressent. Per Tom Sergeant per poder-lo reviure i posseir-lo perquè el pot comprar; per Kyra Hollis simplement per alliberar-se d’un temps que, tot meravellós, l’emproví. Mentre el primer ha lluitat durament per sortir d’una realitat, ella ha triat entrar en la mateixa realitat per compartir-la i, des d’ella, contribuir a construir l’esperança d’aquells que no tenen res. Extraordinària lliçó pel nostre temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada