Justícia i solidaritat

L’actual crisi econòmica és interpretada per alguns com una fallida de l’Estat del Benestar. Comparteixo parcialment aquesta opinió, encara que la matiso. Penso que el que ha fet fallida no es la idea genèrica del benestar social, sinó el pes que ha de tenir l’Estat i el grau de responsabilitat dels diferents actors socials. La crisi financera dels governs de l’Estat del Benestar ja fou pronosticada, entorn dels anys vuitanta, per alguns analistes socials. Segons ells, el creixement sense control de les prestacions públiques, que eren estimulades per una demanda continua de més i millors serveis públics atiades per grandioses promeses electorals, juntament amb el progressius afebliment de la responsabilitat social, estimulada per una excessiva confiança en els subvencions, pronosticaven la fi d’un model d’estat que s’havia proposat com a garant de la justícia i de l’equitat social.

Ara, quan la realitat econòmica evidencia els límits del model d’estat, s’imposa renovar la reflexió sobre alguns dels pilars del sistema de benestar. El papa Benet XVI ha dit recentment que “la solidaritat és en primer lloc que tots se sentin responsables de tots; per tant no se la pot deixar solament en mans de l'Estat. Mentre abans es podia pensar que el primer era aconseguir la justícia i que la gratuïtat venia després com un complement, avui és necessari dir que sense la gratuïtat no s'aconsegueix ni tan sols la justícia. La gratuïtat no es compra al mercat, ni es pot prescriure per llei. I no obstant això, tant l'economia com la política tenen necessitat de gratuïtat, de persones capaces de donar-se”. Sobre aquestes paraules, extretes de l’encíclica Caritas in veritate, ha d’articular-se la nova comprensió del paper que han d’assumir l’Estat i els ciutadans en el nou context de la fi d’una determinada comprensió de l’organització política.

Per això, si la justícia brolla de la fe; la justícia per ser efectiva necessita de la solidaritat. Perquè per construir una societat més justa la justícia no és suficient. Perquè hi hagi veritable justícia, és necessari assumir que cal 'una mica més' i això, diu Benet XVI, només ho poden donar la gratuïtat i la solidaritat.