diumenge, 4 de novembre del 2012

Musulmània


Musulmània és un país imaginari, com també podria ser-ho Muslimland. Però algunes persones contribueixen, amb les seves actituds i afirmacions, a que els europeus musulmans recreïn aquesta fantasia per trobar alguns referents que permetin donar sentit a la seva identitat. Els partidaris de tancar els musulmans en un societat identitària excloent es troben tant dins de la pròpia comunitat de creients en l’Islam com entre aquelles sectors de la societat que fomenten la islamofòbia com a alternativa política. Uns i altres fomenten l’exclusió social i l’aïllament social dels musulmans.

En l’arena política l’islamofòbia pot donar importants rèdits polítics. Molts dirigents polítics ho saben i alguns no dubten de mobilitzar els sentiments religiosos identitaris per tal d’atraure vots a partir de la seva agitació. A França, on ens porten més avantatge temporal en aquests temes, els musulmans han promogut una contundent campanya basada en una afirmació clara i senzilla: el musulmans “també som la nació”. L’objectiu d’aquesta campanya és denunciar que es volen amagar els problemes reals de la societat francesa conjurant la islamofòbia. No ho tenen fàcil, doncs la societat francesa dubta massa sobre els musulmans. Per exemple, els 68% dels francesos creuen que els musulmans no es volen integrar i el 43% consideren que la presència de musulmans amenaça la identitat francesa.

El que passa a França, més d’hora que tard pot arribar a casa nostre, per això cal conèixer com es manifesta i que cal fer, ja des d’ara, per evitar que aquest fenomen trenqui la cohesió social. És evident que aquesta preocupació ha d’integrar-se en l’agenda política, però no en clau de càlculs electorals sinó des de la perspectiva de construir una societat catalana cohesionada, plural i integradora.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada