Moral i adaptació evolutiva

Els estudis de sociobiologia animal aporten sovint evidències que alguns dels patrons del comportament humà, inicialment atribuïbles a pautes culturals, estan presents també en diverses espècies animals. Recentment, per exemple, s’ha descobert que la famosa crisi dels 50 anys dels humans, també es dóna en ximpanzés i orangutans. Altres estudis sobre el comportament animal han demostrat també que els animals tenen actituds cooperatives i col·laboratives que desvirtuen la tradicional idea de la competència selectiva evolutiva. Fins i tot, sembla que alguns simis mostren comportaments altruistes. Davant d’aquests resultats no fora desencaminat pensar que l’adaptació evolutiva podria comportar, enlloc de la confrontació per la supervivència, la col·laboració per sobreviure. Tot això capgira algunes de  les idees evolutives tradicionals. Així, la supervivència de l’espècie podria dependre molt més del que ens pensem de la solidaritat i de la compassió, que del combat per la supervivència del més fort.

Les persones tendim a mirar la realitat natural, i interpretar-la, a partir dels nostres patrons mentals que són fruit d’una comprensió cultural associada a una època. Per exemple, durant molt de temps s’ha insistit que en un niu d’abelles, per exemple, hi ha una reina i que tothom treballa per ella. Però els estudis de sociobiologia demostren que aquesta figura està força matisada i, evidentment, la definició de reialesa és una projecció cultural no una realitat natural. Per evitar aquestes projeccions els etòlegs demanen més atenció per adonar-se d’aquells comportaments animals que semblen seguir uns comportaments similars al que els humans hem identificat com a valors i virtuts.

Les noves dades aportades per la sociobiologia suggereixen algunes interessants preguntes. Per exemple, ¿tenen els animals comportaments que recorden algunes de les virtuts considerades signes d’humanització?, ¿els comportaments egoistes i insolidaris presents en l’espècie humana formen part també de la història natural o és el resultat de l’evolució cultural de l’Homo sapiens?, ¿la història natural és també la història de uns comportaments altruistes en benefici de les espècies?. Aquestes, com moltes altres preguntes, poden induir-nos a pensar que algunes de les denominades virtuts públiques no només són pròpies de la història de la civilització, sinó que formen part de la pròpia història natural. De la mateixa manera, alguns dels contravalors poden trobar-se dins  aquesta pròpia història.