dissabte, 12 de juliol de 2014

La mentida com estratègia política

Alguns polítics han convertit la política en un joc brut d’estratagemes per influir sobre l’opinió pública a fi de crear imatges distorsionades de la realitat per tal de fixar en l’imaginari dels ciutadans determinades visions. Ahir vaig sentir a una política de l’oposició catalana amenaçar, amb to displicent i antipàtic, al President de la Generalitat, de que el govern de Madrid portarà al Tribunal Constitucional la llei catalana de consultes quan l’aprovi el Parlament. Dit això, és quedà tan ampla. El seu objectiu era ben senzill, relacionar el President de Catalunya i al Parlament amb una decisió que ella considerava il·lícita i deduïa que, amb tota seguretat, així també seria considerada pels juristes del constitucional. Amb aquesta contundent afirmació, des de l’oposició no s’atacava les idees del President Mas, sinó que es volia fixar en l’opinió pública catalana que el President era una persona que propiciava decisions il·legals.

Determinada pràctica política de l’oposició està totalment instal·lada en una estratègia de no rebatre les idees dels seus adversaris, sinó de dirigir-se constantment a l’opinió pública per enviar missatges de desprestigi personal als contrincanst. Aquesta estratègia degrada la política perquè ataca de fons el seu propi sentit i valor social. Des d’aquesta lògica de la confrontació o de l’enemistat política desvirtua la comprensió de la política com art d’abordar, de forma conjunta i consensuada, els problemes que són comuns i d’aquesta manera conviure i construir projectes comuns per damunt de les lògiques diferencies.


No comparteixo aquesta visió estreta de la política; em cansa i estic convençut que incrementa la separació entre els polítics i els ciutadans en detriment de la seva comprensió humanista perquè la veritat queda anul·lada per la força de la mentida repetida de manera insistent. No estaria de més de recordar a aquesta diputada que si el Parlament de Catalunya aprova una llei de consultes populars no referendàries tal com està formulada el que fa és exercir la facultat atorgada per l’Estatut d’Autonomia per la qual cosa no està cometent cap inconstitucionalitat. Perquè tothom ho tingui clar reprodueixo el que diu l’Estatut en l’article 122 “correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.” La realitat, com la veritat, no és poden alterar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada