diumenge, 27 de juliol de 2014

Moments turbulents

Tinc la impressió que el món està profundament alterat i que la majoria de politics institucionals no se’n surten per trobar les millors solucions per assegurar la pau i el benestar de les poblacions. La complexitat de la societat moderna fa més difícil la seva governança i el mateix comportament d’alguns polítics afavoreix que la política, en lloc de ser part de la solució, sigui part del problema. Strobte Talbot, president del prestigiós laboratori d’idees nord-americà Brookins Institution descobreix alarmants paral·lelismes entre la situació actual, 2014, i el que succeïa l’any 1914. Afirma, sense embuts, que hi ha un perill real de conflicte entre potències mundials. Els conflictes locals poden esdevenir confrontacions a gran escala entre potencies. Aquest analista senyala com a preocupants: la desafecció política i la desconfiança en la capacitat dels polítics de resoldre els problemes; la dificultat dels Estats moderns per resoldre les tensions nacionalistes; i l’increment de conflictes regionals que, en lloc d’alleugerir-se, van  agreujant-se.

La situació a casa nostra, a menor escala, també participa d’algunes de les anteriors característiques. Al problema irresolt de la relació de Catalunya amb Espanya, el qual no es veu com pot acabar, ara si li afegeix l’enfonsament de la figura d’en Jordi Pujol qui semblava encarnar a Catalunya una visió de la política fonamentada en la honestedat i l’ètica. La seva confessió sobre el frau fiscal ha causat una gran commoció en moltes persones que havien mitificat i confiat durant anys les seves esperances al bon fer del President Pujol. Ara tot s’ha desfet i els dirigents de CDC ja parlen de la necessària nova fundació del partit. ¿S'arriba  a temps o caldrà fer foc nou?. No ho sé.

Tot s’ha alterat. La política es troba en les hores més baixes i es fa difícil intuir quins són els camins de superació d’aquest estat d’ineficàcia que té el sistema polític per resoldre la governança. Falten dirigents polítics amb capacitat d’esdevenir persones aptes de generar prou confiança per liderar a la societat en el camí de superació dels seus problemes. Les noves figures polítiques emergents es troben lluny de tenir l’alçada que hom desitjaria per aquest lideratge. He quedat estorat escoltant al nou secretari general dels PSOE, Pedro Sánchez, situant l’independentisme al mateix nivell de violència de gènere,  o llegint les declaracions d’Ada Colau afirmant que s’alegraria de la desaparició del PSC, de CiU i del PP; o comprovant com Podemos, que vol ser una alternativa al sistema polític antic, el que ells anomenen la casta, adopta comportaments idèntics als que critica. Aprofito l’avinentesa, a tall d’inventari, per informar als lectors que aquesta intel·ligent expressió, casta, fou inventada pels periodistes italians del Corriere della Sera Gian Antonio Stella y Sergio Rizzo, en el seu llibre “La casta. Così i politici italiani sono diventati intoccabili” escrit l’any 2007. Si la societat vol progressar en la resolució dels seus problemes, i vol fer-ho de forma creïble i convincent calen uns nous dirigents capaços d’assumir de nou el lideratge polític.


Com que els problemes anunciats són prou complexos i enrevessats, agafo uns dies de vacances per pensar-hi i aclarir les meves idees. Espero tornar a escriure aquest blog a finals del mes d’agost. Que passeu bones vacances.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada