diumenge, 6 de juliol de 2014

Oportunisme polític

Diu Michael Ignatieff, en el seu llibre Fuego y Cenizas, que l’art de la política “consisteix essencialment en ser un mestre de l’oportunisme”. Reconec que aquesta sinceritat va sorprendre’m, doncs en la cultura política d’aquest país l’oportunisme és vist de manera despectiva, malgrat que després es practica de la manera més descarnada. Aprofundint el que diu Ignatieff es compren que l’oportunisme equival a tenir el do d’apreciar el moment exacte per saber actuar o de no fer-ho, tot esperant un moment millor.

La sort o la dissort política està associada a la capacitat de saber apreciar aquesta oportunitat. Així, ser oportunista equival a tenir sort, perquè s’actua quan cal; mentre que la dissort és l’error de fer una cosa quan no calia fer-la, o de no saber fer una cosa en el moment adequat. La política seria un constant dilema d’avaluacions de les millors oportunitats per actuar. L’art polític és el discerniment permanent per apreciar si és el temps per dur a la pràctica una determinada idea o alternativa o val més esperar.


És cert, l’experiència m’ha ensenyat que algunes bones idees s’han mort, no perquè fossin dolentes en si mateixes, sinó perquè no era el moment oportú per tirar-les endavant. Per això, la política pot considerar-se també, l’art del possible. És a dir, de fer ara i aquí amb èxit una determinada actuació. De tal manera, que un polític ha de ser una persona analítica i perspicaç per tal de comprendre amb encert l’oportunitat de les seves decisions. Un bon política és, en conseqüència, tal com proposa Ignatieff, un gran oportunista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada