dimarts, 17 de febrer de 2015

Creure en la frontera

Hi ha molts cristians situats a la frontera de l’Esglèsia amb la societat. Aquests, viuen la fe com una opció personal en mig d´un món estrany al fet religiós, quan no contrari, i amb poc suport institucional. Els cristians de frontera són els primers en dialogar amb altres tradicions religioses, creences i descreences. En aquesta frontera de la institució eclesials transiten moltes persones religioses poc convençudes de la pròpia institució eclesial. Aquests cristians, tot i aquest allunyaments institucional, estan cercant nous significats a l’existència humana i no es desdiuen de pensar que la institució eclesial pot conduir bona part d’aquest sentit existencial.

El diàleg interreligiós en la frontera, allunyat com està dels centres institucionals de la fe, són rics en experiències humanes plenes de vida i de reformulació de les veritats religioses. Situar-se a la frontera comporta tensions perquè allí es cerquen noves formulacions dels dogmes religiosos o de les pràctiques que les respectives confessions religioses consideren immutables perquè formen part de la seva tradició. Estar en la frontera genera incomprensions amb alguns dels guardians del centre del poder religiós. La bona noticia és que el papa Francesc ha destacat la importància de la perifèria com a lloc on trobar Déu perquè allí hi ha experiències positives d’amor i de solidaritat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada