dissabte, 14 de febrer de 2015

Confessar la fe

La majoria de cristians vivim la fe al bell mig de la societat on la fe entre en diàleg amb altres tradicions religioses, creences i diverses expressions culturals secularitzades. Aquests cristians contrasten, dia a dia, el seus referents de significat amb els propis d’altres persones, creients o no. Així, els cristians han de donar sovint les raons de les seves esperances. El contrast de creences no és un fet accidental. A diferència d’aquells cristians que exploren el diàleg interreligiós com a reflexió metòdica, els cristians en la frontera de la societat la fe és confrontada amb l’experiència de la vida.

És en aquestes situacions on els cristians hem de saber ser testimonis de la fe. No es tracta de callar i dissimular les raons de les nostres esperances. Al contrari. És en aquests moments quan les persones em de ser sinceres i confessar-nos creients en la Bona Nova de Jesús. La fe, és una fe confessant de l’anunci joiós de salvació donat per Jesús. Els cristians en la frontera de la societat, hem de saber testimoniar la fe allí on vivim i hom de fer “d’una manera silenciosa o explícita, segons la vocació i el tarannà de cadascú, el cristià haurà d’expressar la seva fe sense el suport del Temple ni la seguretat del Pare retingut al Vaticà” (“La solitud de la fe” Questions de Vida cristiana nº94 p.75 1978). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada