diumenge, 15 de febrer de 2015

Catequesi de la caritat del papa Francesc

La homilia del papa Francesc, en la cerimònia del consistori per la creació de nous cardenals, ha situat la caritat en el centre del servei que aquest han de fer a la societat a través de l’Església: “a l'Església, tota presidència prové de la caritat, es desenvolupa en la caritat i té com a finalitat la caritat”. El papa reflexionà sobre la caritat a partir de la primera carta de sant Pau als Corintis on es descriu les característiques de la caritat. 

En primer lloc, sant Pau afirmà que la caritat és magnànima i benvolent. Així, digué el papa, “com més creix la responsabilitat en el servei de l'Església, tant més cal eixamplar el cor”. La magnanimitat és “saber estimar sense límits, però a la vegada amb fidelitat a les situacions particulars i amb gestos concrets”; mentre que la benevolència és la “intenció ferma i constant de voler el bé, sempre i per a tots, fins i tot pels que no ens estimen”.

A continuació, el papa Francesc senyalà que l'apòstol afirma que la caritat “no té enveja; no presumeix; no s'envaneix ». Això, segons el papa, “és realment un miracle de la caritat, perquè els éssers humans -tots, i en totes les etapes de la vida- tendim a l'enveja i l'orgull a causa de la nostra naturalesa ferida pel pecat. Tampoc les dignitats eclesiàstiques estan immunes a aquesta temptació”. La caritat “no és mal educada ni egoista”. Aquests dos trets revelen que “qui viu en la caritat està des-centrat de si mateix. Qui està auto-centrat manca de respecte, i moltes vegades ni tan sols ho adverteix, perquè el «respecte» és la capacitat de tenir en compte a l'altre, la seva dignitat, la seva condició, les seves necessitats”. Qui està auto-centrat cerca inevitablement el seu interès, i creu que això és normal, gairebé un deure. Aquest “interès” pot estar cobert de nobles aparences, però en el fons es tracta sempre d’un “interès personal”. En canvi, continua Francesc, la caritat et “des-centra i et posa en el veritable centre, que és només Crist. Llavors sí, seràs una persona respectuosa i preocupada pel bé dels altres”.


La caritat, continuà el papa Francesc, “no s'irrita; no porta comptes del mal”. La caritat ha de lliurar-nos de “reaccionar impulsivament, de dir i fer coses que no estan bé; i sobretot ens lliura del perill mortal de la ira acumulada, alimentada dins teu, que et fa portar comptes del mal rebut. La caritat, afegeix sant Pau, “no s'alegra de la injustícia, sinó que gaudeix amb la veritat”. Els cristians hem de tenir “un fort sentit de la justícia, de manera que no accepti cap injustícia, ni tan sols la que podria ser beneficiosa per a ell o per a l'Església”. Alhora, “gaudeix amb la veritat”. Finalment, la caritat “disculpa sense límits, creu sense límits, espera sense límits, aguanta sense límits”. . Aquí, afirmà el papa Francesc, hi ha, en quatre paraules, “tot un programa de vida espiritual i pastoral”. Gràcies a l'amor de Crist, podem viure com a “persones capaces de perdonar sempre; de donar sempre confiança, perquè estem plens de fe en Déu; capaços d'infondre sempre esperança, perquè estem plens d'esperança en Déu; persones que saben suportar amb paciència tota situació i a tot germà i germana”. Certament, aquesta catequesis de la caritat del papa Francesc és tot un programa de vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada